No hi ha acord entre els historiadors de la gastronomia sobre l’origen del torró, possiblement un dels aliments més relacionats amb el Nadal. La teoria més estesa el vincula amb els àrabs, que serien els que l’haurien introduït a la Península Ibèrica. De fet, així ho constata el Consell Regulador de les Indicacions Geogràfiques Protegides del Torró de Xixona i Alacant.
Segons els defensors de la teoria de l’origen àrab, el torró és el resultat d’un concurs organitzat pels àrabs que tenia per objectiu trobar un aliment nutritiu que es pogués conservar en bones condicions durant una llarga temporada. Havia de servir per alimentar els seus exèrcits sense que els soldats s’exposessin al risc d’una intoxicació.
Per altra banda, una versió amb menys seguidors vincula l’aparició del postre nadalenc a un artesà barceloní de cognom Turró, que va fer un aliment a partir d’ametlles i sucres, que havia de servir per donar de menjar a la població en temps d’escassedat i de males condicions climatològiques.
El torró va ser durant un temps un producte vinculat a la noblesa; hi ha constància escrita que el postre formava part del menú de noces del rei Jaume I el Conqueridor. La recepta la podem trobar al Llibre de Coc del mestre Robert, qui va ser cuiner del rei Ferran de Nàpols. Aquest llibre es considerat com un dels més destacats de la cuina catalana i va tenir gran influència sobre els cuiners europeus.
Afortunadament, amb el pas dels segles el torró va deixar de ser un privilegi dels rics per convertir-se en una de les viandes habitual a taula per Nadal a qualsevol casa. A la nostra bomboneria en podreu trobar de totes menes, començant pels clàssics i acabant pels de disseny, amarats de xocolata i licor.
